Nalukauq

Joc d'equip per practicar a l'aire lliure, amb el cel per sostre. Cada equip (de cinc o sis jugadors) agafa les vores d'una manta al mig de la qual reposa Nalukauq (un osset de peluix o una nina de drap o qualsevol cosa semblant). Tots junts, els jugadors reciten una cantarella inventada per ells mateixos. Al final de cada vers de la cantarella, tiben de la manta bruscament, de manera que Nalukauq salti pels aires. Al final de la cantarella, Nalukauq és llançat al més amunt possible, tornant a agafar-lo al vol amb la manta. L'equip que en un moment qualsevol del joc, deixa caure a terra el seu Nalukauq és eliminat. Guanya l'equip que al final de la cançó fa volar més amunt el seu Nalukauq.

És el festival de primavera de la caça dels esquimals Inupiaq del nord d'Alaska, i es caracteritza pel més famós de la manta esquimal sorteig.


bibliografia: clica aquí

Curri que és nou

El “curri que és nou”

El “curri que és nou” era un joc complex i bestiota que es jugava amb dos bàndols.

Un dels del bàndol que parava havia d’acotar l’esquena perquè els altres hi saltessin per sobre. Però el salt no s’acabava en saltar sinó que mentre es saltava calia realitzar algun exercici, quan el que saltava no ho feia bé, o simplement fallava l’exercici, paraven els altres.

Exemple: Ek primer de l’equip què jugava es disposava a saltar, i l’equip contrari (el què parava) triava l’exercici que calia que el saltador fes mentre saltés per damunt les espatlles del qui parava.

Els exercicis eren variats i n’hi havia de fixos i de fantasia (inventats).

observem una jugada:

El saltador es preparava i cridava més que recitava: Curri que és nou, bandera! (bandera era el permís per començar)

L’equip que parava responia: Bandera “sin ninguna”… de cap a la cumuna!

Aleshores un membre del seu mateix equip havia de posar-se a un distància que acordaven els dos equips amb els braços estesos, les mans juntes i deixant un espai més o menys rodó entre els dos braços, (el forat de la comuna -”taça de water”).

El què jugava havia de saltar per damunt del qui parava i anar a parar, amb el cap, dins la comuna.

Hi havia altres “figures” que ja no recordo, me’n ve una a la memòria: “les tres sardinetes fresques”, però no recordo en què consistia.

Els aquips canviaven el rol quan una d’aquestes figures no era ben completada.

Recordo, també, que en saltar podia fer-se amb “espuela” o sense “espuela”. L’espuela consistia en que al saltar, el saltador havia de picar el cul del “burro” amb el taló del seu peu, com fa un genet al flanc del cavall per esperonar-lo (espuela = esperó).

També, en un moment del joc, algú podia demanar: “el burro s’ensorra!”. Aaixò volia dir que el saltador podia o havia de caure sobre l’esquena del que parava, el burro.

Quan a un burro li sobresortia massa el cap, se li feia amagar, tot dient-li: “acotxa la motxa”

-Aquest joc és de la nostra cultura, es jugava als anys 70 mes o meny, sempre es jugava al carrer.

Per que ja no es juga? perquè és un joc de jugar al carrer perquè a casa no hi ha espai, i com que ja no es juga al carrer doncs s'ha anat perdent.

Bibliografia: http://bienve.wordpress.com/2010/04/23/mes-jocs-tradicionals/