Dossier de JOCS POPULARS

Dossier de context històric i música

dimarts, 15 de març del 2011

YO-YO


Diuen que el "yo-yo" era una arma dels polinesis...

Nosaltres hem de fer-lo pujar i baixar...

El gronxador, el dormilega, el goset, l’estrella....

Salt de cangur.



Es tracta de fer petites carreres fen salts amb els peus junts.

Recórrer una distància amb el menor nombre de salts possible.

Fer el salt més llarg.

(http://www.xtec.es/~scapella/solidar/oceania.htm)

dilluns, 14 de març del 2011

El jefe indi


Algunes tribus per escollir al futur cap feien servir aquest joc. El cap sortint es posava quiet i amb els ulls tancats, a un costat de l’espai. La resta de la tribu s’havia de posar a l’altre extrem de l’espai i avançar silenciosament fins tocar al cap... el primer que ho assolia era escollit cap de la tribu. Si el cap sortint sentia qualsevol soroll, tota la tribu havia de començar de nou...

Aquest joc és semblant al pica paret, un joc del nostre país, es juga des de molt petitis.

Iniciació a lacrosse


L’objectiu del joc consisteix en fer gol en la porteria contrària, llançant i desplaçant la pilota amb les cistelles que hem elaborat.

Els equips són de vuit jugadors. Les porteies poden ser les d’handbol. Amb una àrea circular. Cada jugador ha de portar una cistella de lacrosse que ha d’estar subjectada per les dues mans.

Només és pot subjectar amb una mà, quan agafem la pilota del terra. La pilota només és pot jugar amb la cistella... mai amb cap part del cos.

No es permat cap contacte físic. No es pot moure quan tens la pilota dins de la cistella, llavors s’ha de llançar o passar.

No es pot entrar a l’àrea, tret del porter, però es pot agafar la pilota amb la cistella.

El gat i el ratiolí


Els jugadors es reparteixen en grups de 4 o 5 fileres agafats de la mà. Hi haurà un gat i un ratolí i un director del joc. El director va ordenant els moviments de la filera que anirà pivotant i canviant la posició dels braços. El director pot afavorir a un o altre, segons li interessi.

La rata i la ratera


Un membre del grup es la rata i un altre el gat, la resta formarà la ratera fen un cercle molt tancat. L’objectiu es que el gat atrapi a la rata.

La rata està dins de la ratera, el gat fora intentant entrar, cosa que els components de la ratera o impedeixen... Si el gat aconsegueix entrar, la ratera deixa sortir a la rata i pot deixar-la entrar si fos necessari... la rata només pot estar 15 segons com a màxim dins la ratera.

"Els jocs infantils" de Brueghel

L' interès de Brueghel per la infància el va portar a fer el quadre "Els jocs infantils", una obra en la que diuen que surten representats més de 200 jocs populars diferents. El quadre es va pintar el1560.

Altres dades:
• Varietats de jocs: Els estudiosos han aconseguit trobar fins a més de 80 jocs diferents.
S’alternen jocs individuals com fer la tombarella, caminar amb xanques, pujar a un
arbre, etc., amb altres jocs de grup com la gallineta cega, fer la barquilla, o la lluita a
cavall.
• Els protagonistes: L’escena de l’obra es desenvolupa en una àmplia plaça pública, de la qual
s’han exclòs tots els adults. Estan representats més de dos-cents cinquanta nens i
nenes, que estan absorts en els seus jocs.
En aquells temps els nens no eren tema artístic i en la vida real eren tractats com a
petits adults. Per això, ni les cares ni els cossos dels al·lots són infantils.
• Indumentària i vestimenta: Els vestits i les gorres de les nenes eren molt semblants als de
les mares, i els pantalons, camises i barrets dels nens ho eren als dels pares.
• Tipus de joguines: La majoria d’infants jugaven sense joguines, que a

Mikado



Per iniciar el joc es deixen caure tots els bastons sobre la superfície de joc. Per torns, cada jugador va agafant bastons sense que es moguin els altres, si ho assoleix, repeteix. Si es mou ha de jugar l’altre jugador.

(http://www.xtec.es/~scapella/solidar/j.htm)

Caroms



Es posen totes les fitxes dins del cercle interior. Cada jugador té una fitxa que només serveix per llançar, l’anomenem "percussors". Comença el joc llançant la fitxa percussor sobre les altres amb un copte de dits. Sempre s’ha de llançar dins de la zona de llançament i contra un color determinat (abans de començar es trien els colors). Cada cop que aconseguim introduir una fitxa en un forat, aquesta és retirada i ens apuntem un punt. I es retira del joc. En el joc hi ha una fitxa vermella, si introdum aquesta, l’infractor ha de posar dins del tauler una de les seves fitxes retirades. També farem el mateix si introdum el percussor o fem caure fora del tauler qualsevol fitxa o el mateix "percussor".

(http://www.xtec.es/~scapella/solidar/j.htm)

La boca del gegant


S’ha de dibuixar un cercle força gran. Ens pot servir els cercles de les pistes de joc.

Els jugadors es posen fora del cercle i han d’empènyer uns als altres per introduir dins el cercle, dins la boca del gegant.

El jugador que entre dins el cercle queda eliminat.

Guanya l’últim en ser menjat pel gegant.

(http://www.xtec.es/~scapella/solidar/j.htm)

Les bitlles catalanes


Una partida consta de 9 tirades per jugador dividides en 3 rondes de 3 tirades. A cada tirada es poden llençar de un a 3 bitllots. Plantarem les bitlles en dues fileres de tres columnes, separades entre elles tenint en compte que ha de pogué passar el bitllot més gros sense tocarles. La distància de tir serà de 11,5 metres pels homes i 9,5 metres per a les dones, a partir de 15 anys. Els més petits poden fer-ho de més a prop, segons la seva força. Recordeu que l’objectiu principal és fer "Bitlla", tombar cinc de les sis bitlles.

Museu d' història de la joguina

A Sant Feliu de Guíxols trobem el museu de la joguina, instal·lat en un edifici construït abans del 1810.
El museu disposa d' una visita guiada, que ens permet veure les peces disponibles al museu en ordre cronològic, començant a la planta baixa i acabant al segon pis.
Planta baixa:
LA BOTIGA DEL MUSEU
A la botiga del Museu es poden trobar tota mena de reproduccions de les joguines d'època

SALA 1: EXPOSICIONS TEMPORALS
Es la sala destinada a Galeria d'art, i per tant acull a tota mena d'exposicions temporals.

CENTRE D’ACOLLIDA
Aquesta sala es troba destinada a centre de reunió per a començar les visites guiades per grups, on s'explica la història de l'edifici.

SALA 2: HIVERNACLE
Aquesta sala presenta un espai de doble alçada, amb planta baixa i primer pis, que data del 1897.

PATI DE LA FONT
Hi podem veure una font de terracota, que funcionava amb l’aigua de la deu de la Mina del Ridaura.

PATI MODERNISTA
A les seves parets es poden veure uns esgrafiats modernistes de gran bellesa (pendents de restauració), també hi ha una jardinera de la mateixa època amb un aplacat de rajoles.

BIBLIOTECA
Acull llibres relacionats amb el món de les joguines, antics catàlegs de fabricants, llibres de joguines, llibres de contes per a nens, ...

Primer pis:

SALA 4: ESCENOGRAFIA del 1900

Ens recorda una situació quotidiana que podia succeir en una cambra de nens, amb mobles, joguines i accessoris del 1900.

SALA 5: dedicada a LA LLAUNA (1875-1940)

Hi trobem les joguines més antigues de la col·lecció. La major part fabricades amb llauna litografiada, amb gran luxe de detalls.
.

SALA 6: dedicada als TRENS (1890-1950)

En aquesta sala hi ha tot tipus de trens. Hi podem veure una maqueta de tren a escala “0”, de 14 metres quadrats, construïda segons les directrius dels anys 1940-1950 (maquetes planes, sense relleu).

La maqueta s'acciona passant la mà del visitant sobre una mà negra existent a la part dreta del vidre; una vegada accionat el mecanisme caldrà esperar per veure els efectes especials dia-nit.

SALA 7: dedicada a LA FUSTA (1940-1950)

Després de la Guerra civil espanyola, l'economia quedà ressentida i es van tenir que buscar nous materials per a fabricar les joguines. D'aquesta manera apareixen les joguines de fusta i de paper-cartó que tenen un preu mes econòmic i són més competitives al mercat, donat que la llauna resultava molt cara.



SALA 8: dedicada a LA LLAUNA (1940-1960)

A diferència de la primera sala dedicada a la llauna, i després de la crisi de la postguerra, la joguina de llauna torna a aparèixer de nou amb força renovada, però els models son més simples i la majoria d'ells son pintats a un sol color (els colors del joc del parxís). També hi ha joguines fetes amb materials mixtes: fusta i llauna.


Segon pis:

SALA 9: dedicada al TEATRE

Aquesta sala esta dedicada al món de l'espectacle: teatre, cinema i màgia. Compta amb un mini-escenari, i té un aforament per a 30 persones. Si podran veure totes les joguines relacionades amb el món de l'espectacle.
(Aquesta sala està en procés de restauració i muntatge. Pendent d'obrir al públic.)

SALA 10: dedicada als JOCS DE TAULA (1890-1960)

Aquesta sala era l'antiga biblioteca de l'edifici. Hi podem trobar tota mena de jocs de taula construïts amb materials diferents, segons les diferents èpoques a que pertanyen.

El terra format per petites rajoles de gres forma un ric mosaic, tan per la forma dels dibuixos com pels colors que tenen. L'artesonat del sostre esta format per una combinació de dos materials: la fusta i el guix.


SALA 11: dedicada al PLÀSTIC (1950-1980)

Corria l'any 1952 quan la casa Payà va treure al mercat una joguina anomenada "Arre caballito", feta amb un innovador material: el plàstic. Aquest any va marcar una nova època, amb un nou material: el plàstic injectat. A partir d'aquest moment totes les empreses del sector van començar la fabricació de joguines amb plàstic.

Es de destacar en aquesta sala el gran armari datat del 1875, que es de fusta massissa rebaixada, amb un acabat de pintura típic a l'època: lacat a base de vernís a la cervesa.


SALA 12: dedicada al TERROR

Amb la donació del "Carrer del Terror" del parc d'atraccions de Montjuïc, feta per l'Ajuntament de Barcelona, després de la seva clausura; s'ha fet una recopilació de les mòmies que contenia i s'ha creat el "Cementiri de les mòmies" que consta d'un petit recorregut, on es podran contemplar les mòmies i d'altres objectes que contenia l'atracció.

BANY DEL 1897

Sortint a la terrassa del segon pis i mirant a traves d'unes finestres, és podrà veure un antic bany que encara conserva tots els seus detalls: la col·lecció de perfumers i d'orinals, la farmaciola, la dutxa, ... que de ben segur que faran riure a més d'un. Nomès és pot visitar en temporada d'estiu.